Romanticisme i pensament

El romanticisme ha estat acusat de ser infidel a la realitat, però en canvi és l'expressió més simple de l'experiència més directa. Sempre s'havia pensat que la creació artística passa per la imitació i la cultura, però el romanticisme va trencar amb això, amb el romanticisme l'artista només segueix una regla: l'artista serà ell mateix. No es genial? Vull dir, considerar cada cultura com perfecta en la seva existència. És a dir, si basarem, com abans de l'arribada del romanticisme, la bellesa i la perfecció de l'art (en qualsevol de les seves manifestacions) en el valor de l'anterior, la bellesa i la perfecció s'hagueren aconseguit una sola vegada, en l'antiguitat grecollatina. Però aquest és l'error que el romanticisme ens va fer veure. Cada civilització, cada època i cada poble posseïa una individualitat i forma d'expressió pròpies capaces de produir obres d'una bellesa suprema en el seu gènere, cosa que esdevé que, les obres de les diferents civilitzacions han de ser considerades a partir d'una comprensió intima de l'època i les dades històriques així com de la individualitat de cadascuna, i no intentar superar-ne, com s'ha fet en cada etapa, l'etapa anterior, llevant-li, en teoria, el valor. És a dir, no intentar superar l'art d'èpoques passades. 
Quin bé ens ha fet el romanticisme! Ben pensat, ja que seguint aquestes idees, fer art pot ser alliberar-se de l'art que ja s'ha fet. Escriu pot ser alliberar-se del que ja s'ha escrit i pintar alliberar-se del que ja s'ha pintat. D'aquesta manera si ens dignem a pensar podríem alliberar-nos de tot el que s'ha pensat abans, encara que no podrem, per desgracia, alliberar-nos amb tanta facilitat de les conseqüències que ens han deixat alguns d'aquests pensaments.

Text: @Rastatxell

Fotografía: @Rastatxell

Recull i guarda el temps

Ens equivoquem al veure la mort com una cosa futura, gran part d'ella ja ha transcorregut, qualsevol moment de la teva vida passada ho té la mort. Abraça llavors, totes les hores, succeirà així que dependràs menys de l'endemà  si et possessiones del dia d'avui. No et dic carpe diem, tan sols que tot es aliè, només el temps es nostre, la natura ens ha instal·lat en aquesta única propietat, fugissera i relliscosa, de la que ens treu qui vol i quan vol. 

Text: @Rastatxell

Foto: @Rastatxell

Metamorfosis dedal

"Antes del mar y de las tierras y, el que lo cubre todo, el cielo,uno solo era de la naturaleza el rostro en todo el orbe, al que dijeron Caos, ruda y desordenada mole y no otra cosa sino peso inerte, y, acumuladas en él, unas discordes simientes de cosas no bien unidas." 
Reinventemos esa unión, saquemos cabeza, brazos y manos. Quitemos visión, oído, gusto y olfato. Dejemos la funcionalidad sensorial única del tacto. Vivamos, pues, de la suavidad, rugosidad, aspereza. Sinestesiemonos aplicando al tacto los demás sentido que acabamos de quitarnos. Vivamos buscando el terciopelo, y veremos que pasa.

Texto e imagen: Txell.M, @Rastatxell