Romanticisme i pensament

El romanticisme ha estat acusat de ser infidel a la realitat, però en canvi és l'expressió més simple de l'experiència més directa. Sempre s'havia pensat que la creació artística passa per la imitació i la cultura, però el romanticisme va trencar amb això, amb el romanticisme l'artista només segueix una regla: l'artista serà ell mateix. No es genial? Vull dir, considerar cada cultura com perfecta en la seva existència. És a dir, si basarem, com abans de l'arribada del romanticisme, la bellesa i la perfecció de l'art (en qualsevol de les seves manifestacions) en el valor de l'anterior, la bellesa i la perfecció s'hagueren aconseguit una sola vegada, en l'antiguitat grecollatina. Però aquest és l'error que el romanticisme ens va fer veure. Cada civilització, cada època i cada poble posseïa una individualitat i forma d'expressió pròpies capaces de produir obres d'una bellesa suprema en el seu gènere, cosa que esdevé que, les obres de les diferents civilitzacions han de ser considerades a partir d'una comprensió intima de l'època i les dades històriques així com de la individualitat de cadascuna, i no intentar superar-ne, com s'ha fet en cada etapa, l'etapa anterior, llevant-li, en teoria, el valor. És a dir, no intentar superar l'art d'èpoques passades. 
Quin bé ens ha fet el romanticisme! Ben pensat, ja que seguint aquestes idees, fer art pot ser alliberar-se de l'art que ja s'ha fet. Escriu pot ser alliberar-se del que ja s'ha escrit i pintar alliberar-se del que ja s'ha pintat. D'aquesta manera si ens dignem a pensar podríem alliberar-nos de tot el que s'ha pensat abans, encara que no podrem, per desgracia, alliberar-nos amb tanta facilitat de les conseqüències que ens han deixat alguns d'aquests pensaments.

Text: @Rastatxell

Fotografía: @Rastatxell